Comunitat de surfistes del Mediterrani: identitat, pràctiques i consciència ambiental

La comunitat escollida per a aquest treball és un petit grup de surfistes de l’entorn de les platges de la costa catalana, que es mouen principalment entre platges com la Barceloneta, el Prat, Sitges, Castelldefels, l’Escala, Sant Feliu de Guíxols, Blanes i Montgat, perseguint aquestes meravelles naturals per tota la costa. Són joves i adults que comparteixen una passió comuna pel mar i pel surf, una pràctica que al Mediterrani sovint implica una relació gairebé obsessiva amb les condicions meteorològiques i una gran paciència a l’hora d’esperar les onades. Tot i que se’ls podria definir com a “hooligans del surf”, expressant una actitud apassionada, rebel i espontània, alhora mantenen una forta consciència mediambiental i un respecte profund per l’espai natural que habiten.

Aquesta doble identitat, entre l’instint lliure i la responsabilitat ecològica, és el que fa d’aquesta comunitat un cas interessant per a una recerca etnogràfica en disseny. El seu univers simbòlic es construeix al voltant de valors de comunitat, llibertat, autenticitat i connexió amb la natura, però també d’una tensió constant amb la urbanització de la costa i la contaminació. Les discussions al voltant de la construcció de piscines de surf artificials o la gestió dels residus a la platja són temes recurrents que evidencien com el surf és molt més que un esport: és una forma de vida i un espai de debat sobre el futur del litoral.

L’observació d’aquesta comunitat és viable i accessible, ja que gran part de la seva activitat té lloc en espais públics i oberts. Les trobades espontànies a la platja, les jornades de neteja col·lectiva o les sessions de surf permeten una aproximació natural a la seva dinàmica quotidiana. És una comunitat comunicativa i acostumada a interactuar entre ells i amb altres curiosos, fet que facilita la recollida de testimonis i la integració com a observador participant, però a l’hora són reservats i els agrada conservar les costums del seu entorn de confiança.

Des d’una perspectiva ètica, és essencial garantir el respecte a la seva privacitat i imatge personal, especialment si es fan fotografies o enregistraments. També cal evitar qualsevol judici sobre el seu estil de vida o pràctiques, reconeixent que les seves accions responen a una lògica cultural pròpia, on el mar és més que un espai d’esport: és un lloc de trobada, identitat i pertinença. Retornar-los els resultats o compartir les reflexions del treball és, a més, una manera de respectar i valorar tant la seva participació en el procés de disseny com el respecte sobre el món del surf i la historia que hi ha al darrere.

Fase 2: Eines per comprendre des de dins la comunitat surfista

L’etnografia, com a metodologia pròpia de l’antropologia, es basa en observar, escoltar i comprendre els significats que una comunitat atorga a les seves pràctiques i objectes. El propòsit no és només descriure el que la gent fa, sinó interpretar els símbols i valors que donen sentit a aquestes accions. En el context del disseny, aquesta mirada permet entendre com les persones s’apropien dels objectes, els modifiquen i els integren dins la seva vida quotidiana. En aquest cas, el Kit de Camp es compon d’un conjunt d’eines qualitatives que em permetran acostar-me a la comunitat surfista per comprendre des de dins les seves pràctiques, els seus valors i la seva relació amb el medi natural i urbà.

1. Diari de camp i registre visual

El diari de camp serà la base del meu treball etnogràfic. En ell recolliré observacions, impressions personals i descripcions detallades de les sessions de surf, les trobades a la platja o les converses informals amb els membres del grup. A més, incorporaré un registre visual, fotografies, vídeos curts o dibuixos que ajudin a capturar la dimensió sensorial i atmosfèrica de l’experiència: la llum de l’alba, el ritual de preparar el material, el moment d’entrar a l’aigua o les estones de conversa a la sorra. Aquest material serà clau per analitzar els espais simbòlics i els objectes significatius (taules, neoprens, vehicles, etc.), i per entendre com construeixen la seva identitat col·lectiva.

2. Observació participant

Seguint la metodologia clàssica de l’etnografia, duré a terme una observació participant. Això implica involucrar-me directament en algunes de les seves activitats, com assistir a una neteja de platja, acompanyar-los en una sessió de surf o compartir un cafè després de les onades. Participar permet captar detalls que s’escapen a la simple observació externa: les bromes internes, els gestos de complicitat, la manera com es prenen decisions o es distribueixen els rols dins el grup.
Aquesta eina serà essencial per comprendre el teixit relacional de la comunitat i la seva dimensió emocional, i per identificar possibles necessitats de disseny relacionades amb la convivència als espais costaners (com punts de trobada, emmagatzematge o descans).

3. Entrevistes obertes i semi-estructurades

Realitzaré una sèrie d’entrevistes obertes i semi-estructurades amb diferents membres del grup. Les preguntes se centraran a explorar el significat personal i col·lectiu del surf, la seva relació amb el mar i la seva percepció sobre la sostenibilitat i la urbanització de la costa.
Algunes preguntes orientatives serien:

• “Què significa per a tu el mar?”
• “Com t’afecta veure la platja bruta o massificada?”
• “Què opines sobre les piscines artificials de surf?”
• “Hi ha objectes o espais que per tu representin la comunitat surfista?”

Aquestes converses, gravades o anotades amb consentiment, aportaran testimonis personals que complementaran les observacions amb relats i emocions.

4. Mapa simbòlic de la platja

Com a eina de síntesi visual, elaboraré un mapa simbòlic de la platja on es representin els espais significatius per a la comunitat: el punt de trobada, el lloc d’entrada a l’aigua, el racó per guardar les taules, la zona de conversa o la guingueta habitual. Aquest mapa permetrà analitzar com els surfistes apropien l’espai públic i com el doten de significats propis, transformant la platja en un territori cultural i identitari més que en un simple escenari lúdic.

5. Reflexió ètica i devolució

Totes aquestes eines implicaran una reflexió ètica constant. Caldrà obtenir consentiment informat per a entrevistes i fotografies, i garantir que la informació recollida sigui tractada amb respecte i confidencialitat. En cap moment s’ha de jutjar el seu comportament ni forçar la participació. Finalment, m’agradaria retornar els resultats a la comunitat, potser en forma d’una petita presentació o infografia, per reconèixer el seu paper com a col·laboradors en el procés de disseny.

En aquest Kit de Camp he intentat combinar tècniques etnogràfiques clàssiques amb eines visuals i participatives per captar la complexitat d’una comunitat petita però rica en significats. Més enllà de descriure els seus hàbits, l’objectiu és comprendre la seva manera d’habitar el mar i la platja, els seus valors ecològics i el seu imaginari col·lectiu, amb la finalitat d’incorporar aquestes dimensions culturals en futurs projectes de disseny relacionats amb els espais costaners i la sostenibilitat urbana. Tinc la sort de disfrutar d’aquest esport i no dubtaria en cap moment d’agafar la taula i posar-me el neoprè, sempre que el Mediterrani ho permeti.

Què és l’etnografia i quines tècniques són les que utilitza?

L’etnografia és el mètode d’investigació en el qual s’estudien tradicions, costums, aspectes socials i la vida d’un determinat poble o grup de persones.

Tècniques que utilitza l’etnografia:

• Observació participant: l’investigador participa i interactua en activitats quotidianes que el grup realitza.
•  Es recull informació i dades sobre el grup en qüestió: entrevistes per a obtenir de primera mà el significat de les activitats i opinions de les persones que formen part del grup.
• S’analitzen les dades obtingudes.
•  S’utilitzen gravacions de vídeo i de veu, i un quadern de notes. Aquest últim estarà ple de la recopilació de dades, reflexions i observacions que la persona té mentre està amb el grup que estudia.

Com s’adapta el KIT al teu camp?

En el meu camp s’adaptarà amb poca dificultat, ja que em trobaré en un espai on hi assistiran molts artistes amb estands i tindré fàcil accés al meu quadern de notes per a fer la millor recollida de dades possible. En el meu camp a diferència d’altres, tinc la possibilitat de fer enregistraments de veu, vídeo i fotografies.

ELEMENTS DEL KIT DE CAMP

• Identificació de l’espai on realitzarem l’estudi (presencialment i online).
• Quadern per prendre nota durant la sortida.
• Càmera del telèfon mòbil per a prendre fotos i vídeos.
• Preguntes per als artistes: Les preguntes es faran presencialment i online per a arribar a més artistes (enquesta).
• Observació directa.

COM S’UTILITZARA EL KIT DE CAMP

• Presencialment i online (enquesta).
•  Entrevistes amb un guió fixat encara que hi haurà lloc per a més informació.
•  Observant la interacció entre artistes i entre artista-públic, d’aquesta manera es pot recollir informació sense interrompre possibles vendes que els artistes estiguin fent.

La comunitat escollida és la comunitat d’artistes que tenen estands en esdeveniments d’anime i manga. Aquests artistes es poden dividir en:

– “Fanartists” és una persona que crea “fanarts”, aquests dibuixos estan basats en personatges de còmic, anime, llibres, manga, videojocs, sèries de televisió, etc. Els “fanarts” poden arribar a ser des d’il·lustracions, punts de llibre, peces de roba, complements, clauers, etc.

– Artistes que creen art original, al contrari del concepte de “fanartist” aquests artistes creen personatges i il·lustracions sense basar-se en qualsevol personatge ja creat.

Cal dir que també hi ha una gran part d’artistes que creen les dues coses: “fanarts” i art original. És una comunitat que deixant de costat l’edat i com s’identifiquen, entre tots comparteixen una passió: crear art de les seves aficions. Participen en esdeveniments per a donar-se a conèixer al públic i per a conèixer altres artistes.

He escollit aquesta comunitat, ja que em crea curiositat com és el procés de preparar-se per a esdeveniments d’anime i manga, el seu procés creatius per al marxandatge que creen i saber com és realment la seva comunitat a l’interior. Cal recalcar que jo mateixa he participat en un parell de petits esdeveniments venent il·lustracions meves, però per a mi aquesta comunitat és totalment desconeguda, ja que es podria dir que sóc nova en ella per la meva manca d’experiència i, de moment, m’ho prenc més com una afició que un treball perquè no podria viure únicament d’això perquè és molt difícil.

Quan assisteixo a esdeveniments d’anime i manga sempre em crida l’atenció l’espai dedicat als artistes perquè creen productes molt creatius i em semblen més originals i fets amb més cura que no els productes que venen els estands comercials. Personalment, prefereixo comprar a un artista per a ajudar en un petit negoci.

Per finalitzar, com a expectatives de cara al treball de camp, crec que m’ajudarà a poder endinsar-me i conèixer millor la realitat dels artistes. Des de fora sembla un treball molt “guai” i divertit, però segurament des de dins hi ha problemes i situacions que si no ets dins de la comunitat no les podràs saber. Amb la informació que recol·lecti espero poder entendre millor la seva realitat.

En aquest treball he volgut parlar sobre les perles, un objecte amb el qual tinc una vinculació molt personal. Des de petita recordo haver portat sempre arracades de perles, com també ho feien la meva mare, la meva àvia i la meva germana. Per a mi, les perles són molt més que un accessori, ja que representen un vincle familiar que uneix generacions de dones de casa meva. Quan porto les arrecades, em recorden la meva infantesa, els moments compartits i l’afecte de les persones que estimo. Em transmeten calidesa, nostàlgia i amor, i m’ajuden a sentir-me connectada amb les meves arrels.

A partir d’aquesta relació personal, he aprofundit en el significat de les perles des d’un punt de vista cultural, simbòlic i científic. He descobert que estan formades per capes de nàcar (una combinació de carbonat de calci i matriu orgànica) i que el seu llustre i color depenen de factors naturals molt delicats. També he après que les perles, al llarg de la història, han tingut valors simbòlics molt diversos: en algunes cultures representen la saviesa i la puresa, mentre que en d’altres expressen poder, riquesa o espiritualitat.

He volgut mostrar com aquest petit objecte pot tenir una gran importància social i emocional, ja que reflecteix la bellesa, la identitat i la cultura de cada societat. Per a mi, les perles són una manera d’expressar d’on vinc.