Debat1el L’skate com a forma de llibertat personal

  1. Sònia Pérez Ruiz says:

    Hola! He trobat molt interessant el teu treball. M’ha cridat l’atenció com no veus l’skate només com un objecte físic, sinó com una experiència vital plena de significat. El descrius com una eina d’independència, de creativitat i d’expressió personal. També m’ha sorprès la manera com relaciona l’skate amb el disseny i amb una manera de mirar el món: no només com un esport o una afició, sinó com una filosofia de vida.

Debat1el Auriculars- R1 – Roser Miró

  1. Anna Solé Cañellas says:

    Hola, Roser!
    Hola, Roser!
    El teu treball mostra un objecte quotidià que combina vivències i emocions i que amb el seu ús podem connectar amb records. Alhora és un objecte que té cabuda en el món de la moda i l’expressió artística.

    L’anàlisi cultural de l’objecte és molt completa i destaques la necessitat universal de la comunicació i el so. L’objecte connecta amb la música i la dansa des de la tecnologia. També és interessant com poses en relleu la dimensió personal i simbòlica dels auriculars, més enllà de la seva funció pràctica. A través de la teva descripció, es veu clarament com aquest objecte actua com un pont entre el món interior i l’exterior, entre la intimitat i la vida social.

    Mostres com a través d’aquest objecte s’hi vinculen històries i tot un context cultural que li donen un significat.

    Gràcies!

Debat1el Les xancles Havaianas: les meves arreus als peus

  1. Ton Vilaró Sardà says:

    Hola Leila,
    El relat sobre les Havaianas em transmet una gran connexió emocional i autenticitat cultural. La manera com has descrit  les sandàlies no només com un objecte funcional sinó com un fil conductor de records, identitat i història personal, fa que jo també hi trobi ressonància. Tots tenim algun objecte quotidià que, sense adonar-nos-en, ens acompanya tota la vida i esdevé part del nostre propi relat. En aquest sentit, les Havaianas són molt més que unes simples xancles, són un símbol de pertinença i memòria afectiva.
    M’ha semblat especialment interessant com has mostrat la seva transformació social, passant de ser un objecte associat a la humilitat i a les classes populars, a convertir-se en una icona global del disseny. Aquesta evolució em fa pensar en altres objectes que han seguit un camí similar, com per exemple els texans, que van néixer com a roba de treballadors i avui són una peça universal. Això demostra com els objectes quotidians poden ascendir culturalment, canviant el seu significat amb el temps i el context.
    Afegiria, com a ampliació, la idea que les Havaianas també representen una forma de resistència cultural i de sostenibilitat. Són un producte durador, de materials senzills i fabricació local, que ha sabut mantenir la seva essència malgrat la globalització. A més, podríem veure-les com un símbol de democràcia del disseny, ja que han aconseguit unir classes socials molt diverses sota un mateix objecte.
    En conclusió, l’anàlisi que has elaborat Leila, mostra molt bé com un objecte aparentment banal pot contenir capes de significat profundament humanes com records, valors, història i transformació cultural. Les Havaianas ens recorden que el disseny més senzill pot ser, alhora, el més poderós.

Debat1el Osita, la meva companya

  1. Laia Soley Lopez says:

    Què interessant la història dels peluixos, i també m’ha semblat força interessant com es relaciona la funció més lúdica o reconfortant que pot tenir un peluix per a una criatura petita amb l’element educatiu.
    Jo, amb els meus 33 anys, tinc roba que fa la funció de la teva “osita” i, per exemple, si he de fer alguna cosa particularment difícil per a mi, em poso una peça o una altra perquè em reconforta sentir-me abraçada.

Debat1el Repte 1 – Antropologia

  1. Oriol Pujol Lara says:

    M’ha agradat molt la teva tria, Pau. El bolígraf és un objecte tan del dia a dia, que sovint no hi parem atenció, però tu has sapigut transmetre molt bé el seu valor simbòlic i emocional. M’ha fet pensar en les meves sabates de bàsquet, que també han anat absorbint històries i records amb el pas del temps. Em sembla molt interessant com expliques que el bolígraf pot reflectir estatus i context social, i alhora ser una eina íntima per expressar pensaments personals. Has aconseguit donar-li vida a un objecte aparentment simple!