Publicat per

R1. Les perles – Júlia Santiago

Publicat per

R1. Les perles – Júlia Santiago

En aquest treball he volgut parlar sobre les perles, un objecte amb el qual tinc una vinculació molt personal. Des de petita recordo haver portat sempre arracades de perles, com també ho feien la meva mare, la meva àvia i la meva germana. Per a mi, les perles són molt més que un accessori, ja que representen un vincle familiar que uneix generacions de dones de casa meva. Quan porto les arrecades, em recorden la meva infantesa, els moments compartits…
En aquest treball he volgut parlar sobre les perles, un objecte amb el qual tinc una vinculació molt personal.…

En aquest treball he volgut parlar sobre les perles, un objecte amb el qual tinc una vinculació molt personal. Des de petita recordo haver portat sempre arracades de perles, com també ho feien la meva mare, la meva àvia i la meva germana. Per a mi, les perles són molt més que un accessori, ja que representen un vincle familiar que uneix generacions de dones de casa meva. Quan porto les arrecades, em recorden la meva infantesa, els moments compartits i l’afecte de les persones que estimo. Em transmeten calidesa, nostàlgia i amor, i m’ajuden a sentir-me connectada amb les meves arrels.

A partir d’aquesta relació personal, he aprofundit en el significat de les perles des d’un punt de vista cultural, simbòlic i científic. He descobert que estan formades per capes de nàcar (una combinació de carbonat de calci i matriu orgànica) i que el seu llustre i color depenen de factors naturals molt delicats. També he après que les perles, al llarg de la història, han tingut valors simbòlics molt diversos: en algunes cultures representen la saviesa i la puresa, mentre que en d’altres expressen poder, riquesa o espiritualitat.

He volgut mostrar com aquest petit objecte pot tenir una gran importància social i emocional, ja que reflecteix la bellesa, la identitat i la cultura de cada societat. Per a mi, les perles són una manera d’expressar d’on vinc.

Debat0el R1. Les perles – Júlia Santiago

No hi ha comentaris.

Publicat per

L’skate com a forma de llibertat personal

Publicat per

L’skate com a forma de llibertat personal

Quan penso en l’skate, no veig només un objecte amb quatre rodes: hi veig una part de la meva vida. Recordo els…
Quan penso en l’skate, no veig només un objecte amb quatre rodes: hi veig una part de la meva…

Quan penso en l’skate, no veig només un objecte amb quatre rodes: hi veig una part de la meva vida. Recordo els catorze anys com aquell moment en què tot començava a obrir-se, quan la necessitat de llibertat superava les fronteres del poble on vivia. El patinet va ser la meva primera eina d’independència real. No depenia de ningú per moure’m, no calia cap cotxe ni permís: només jo, l’asfalt i el soroll de les rodes. Aquella sensació de poder decidir cap on anar, sense un destí clar, va ser com una revelació.

L’skate no era només transport; era una actitud. Recordo els dies llargs d’estiu, sortir amb els amics sense cap pla i deixar que les hores s’escapessin entre rampes, carrers i converses. No importava gaire si apreníem trucs o simplement rodàvem sense parar. El que realment comptava era el sentiment de pertinença: formar part d’un grup que compartia la mateixa passió, la mateixa energia. L’skate ens unia, però també ens diferenciava. Era un codi propi, una manera de vestir, de caminar, d’estar al món.

Més endavant vaig adonar-me que aquell objecte senzill expressava molt més del que semblava. L’skate té alguna cosa de rebel·lia silenciosa: no busca trencar les normes, però tampoc les segueix del tot. Et convida a explorar l’espai de manera diferent, a veure els bancs, les escales o les baranes no com a obstacles, sinó com a possibilitats. Et fa reinterpretar la ciutat. D’alguna manera, em va ensenyar a mirar el món amb curiositat i creativitat, dues actituds que també formen part de com entenc el disseny avui.

Quan dissenyes alguna cosa, no només penses en la seva funció, sinó en com es viurà, com es sentirà, què permetrà fer. L’skate, sense que jo ho sabés llavors, em va ensenyar això: que els objectes poden canviar la manera com ens movem, com ens relacionem i com ens expressem. Darrere de cada taula hi ha una intenció, una cultura i un llenguatge visual. Les il·lustracions del deck, la forma de les rodes, la textura de la fusta… tot comunica una identitat

Amb el temps, he vist com l’skate s’ha transformat. Allò que abans era vist com una pràctica marginal ara és un esport olímpic, una moda o una forma d’art. Però, per mi, segueix sent el mateix: una manera d’entendre el moviment com a expressió personal. Quan hi torno a pujar, encara sento aquell mateix impuls d’anar més enllà, de buscar nous camins, de no quedar-me quiet.

Potser per això aquest objecte té tant valor per a mi. No només em recorda qui era, sinó també qui sóc. Em connecta amb una època on tot era descobriment, amistat i llibertat, però també amb la idea que el disseny pot ser una eina per viure millor, per explorar, per trobar espais propis enmig del soroll del món. L’skate és, al final, una metàfora d’això: d’equilibrar-se mentre tot es mou, de caure i tornar a aixecar-se, de seguir rodant encara que no sàpigues exactament on vas.

Debat1el L’skate com a forma de llibertat personal

  1. Sònia Pérez Ruiz says:

    Hola! He trobat molt interessant el teu treball. M’ha cridat l’atenció com no veus l’skate només com un objecte físic, sinó com una experiència vital plena de significat. El descrius com una eina d’independència, de creativitat i d’expressió personal. També m’ha sorprès la manera com relaciona l’skate amb el disseny i amb una manera de mirar el món: no només com un esport o una afició, sinó com una filosofia de vida.

Publicat per

Auriculars- R1 – Roser Miró

Publicat per

Auriculars- R1 – Roser Miró

Lliurament de l'activitat R1 …
Lliurament de l'activitat R1 …

Debat1el Auriculars- R1 – Roser Miró

  1. Anna Solé Cañellas says:

    Hola, Roser!
    Hola, Roser!
    El teu treball mostra un objecte quotidià que combina vivències i emocions i que amb el seu ús podem connectar amb records. Alhora és un objecte que té cabuda en el món de la moda i l’expressió artística.

    L’anàlisi cultural de l’objecte és molt completa i destaques la necessitat universal de la comunicació i el so. L’objecte connecta amb la música i la dansa des de la tecnologia. També és interessant com poses en relleu la dimensió personal i simbòlica dels auriculars, més enllà de la seva funció pràctica. A través de la teva descripció, es veu clarament com aquest objecte actua com un pont entre el món interior i l’exterior, entre la intimitat i la vida social.

    Mostres com a través d’aquest objecte s’hi vinculen històries i tot un context cultural que li donen un significat.

    Gràcies!

Publicat per

Les xancles Havaianas: les meves arreus als peus

Publicat per

Les xancles Havaianas: les meves arreus als peus

He triat les Havaianas perquè són un accessori que m’han acompanyat en totes les etapes de la meva vida, de la infantesa…
He triat les Havaianas perquè són un accessori que m’han acompanyat en totes les etapes de la meva vida,…

He triat les Havaianas perquè són un accessori que m’han acompanyat en totes les etapes de la meva vida, de la infantesa fins als dies d’avui, de fet no tinc present cap fase de la meva vida que no hagi tingut un parell. Aquest objecte desperta la meva memòria afectiva i em provoca nostàlgia i identitat cultural. Em connecta directament amb els meus arreus i em transporta als records de la meva infantesa al Brasil. Recordo portar-les cada dia, tant a casa com quan sortia a jugar al carrer amb altres nens, feia calor, corriem, anavem en bici i fèiem volar estels, però també hi tinc algun record menys agradable: quan fèiem alguna trapelleria, rebiem algun cop al cul amb les mateixes Havaianas com a càstic. Per a mi, no són només unes simples xancles, sinó un símbol d’una etapa de la vida marcada per la senzillesa, la llibertat i estar amb la família.

Formalment, les Havaianas són molt simples: de cautxú, planes, resistents i pràctiques. Inspirades en les sandàlies japoneses zori, la sola té un disseny texturitzat que imita els grans d’arròs. La funció principal és protegir el peu i permetre caminar còmodament en climes càlids. Però, a més de la funció pràctica, responen a la necessitat universal de tenir un calçat lleuger, econòmic i accessible, especialment en situacions en què la calor fa que portar sabates tancades no sigui necessari.

Anàlisi cultural

Pràctiques socials:

Al Brasil, són part de la vida quotidiana de totes les classes socials, des d’infants a pescadors, però també d’artistes i turistes. Han passat de ser un símbol de la vida humil dels treballadors, sobretot de la classe obrera a un símbol de globalització, ja que un objecte humil d’origen local s’ha transformat en una icona mundial, present a passarel·les de moda i venut com a producte de marca internacional. Això mostra com el seu significat cultural ha anat variant: del que és pràctic i senzill a un element simbòlic associat al “lifestyle” brasiler, al turisme i fins i tot a la identitat nacional.

Dimensions culturals:

En altres cultures, trobem objectes similars: per exemple, les sandàlies japoneses (geta o zori), o les xancletes d’escuma que es poden trobar per tot el món. Tot i que tenen la mateixa funció pràctica, cada context cultural els pot donar significats diferents: poden estar associades al descans, a la vida domèstica, al lleure o fins i tot a la tradició.

Funció simbòlica:

Més enllà de la seva utilitat bàsica, les Havaianas representen identitat i “lifestyle”. Són un element simbòlic que comunica frescor, llibertat i inclusió, alhora que s’han convertit com a producte d’objecte de desig quan arriben al mercat de la moda, continuen essent assequible a les classes populars.

Conclusions

L’anàlisi d’aquest objecte m’ha fet veure clarament com disseny i antropologia estan relacionades. Les Havaianas mostren que els objectes no són mai neutres: poden començar sent una resposta a una necessitat bàsica com protegir els peus, però evolucionen amb els contextos socials, econòmics i culturals.

En el meu cas, les Havaianas són part dels meus records d’infantesa i de la meva identitat brasilera.  Quan penso en les Havaianas me n’adono com les coses han canviat, em recordo que a causa del disseny senzill i preu baix, era coneguda per ser sandàlies de la gent pobra i als dies d’avui és un orgull i una icona nacional i em va sorprendre després d’uns anys vivint a Espanya veure com de cop i volta tothom les volia portar i el preu que costen.

Quan observo des d’un punt de vista de l’antropologia, veig com aquest mateix objecte connecta històries, valors i pràctiques de diferents cultures i èpoques. Les Havaianas són, al cap i a la fi, un bon exemple de com un disseny senzill pot ser universal, i al mateix temps carregar-se de significats personals i col·lectius.

Bibliografia

Brandemia. (2021, 12 d’agost; actualitzat 23 de gener de 2024). La curiosa historia de Havaianas. Y cómo un error se convierte en éxito de ventas. Brandemia. Disponible en https://brandemia.org/la-curiosa-historia-de-havaianas

Havaianas Brasil. (s. f.). História da Marca Havaianas: de 1962 à atualidade. Havaianas. Disponible en https://havaianas.com.br/pages/sobre-historia-da-marca

Vietnam.vn. (2024, 7 de gener). El ascenso y la caída de Havaianas, la marca nacional de chanclas de Brasil. Vietnam.vn. Disponible en https://www.vietnam.vn/es/thang-tram-cua-havaianas-hang-dep-xo-ngon-quoc-dan-brazil

Wikipedia. (s. f.). Havaianas. Wikipedia. Disponible en https://es.wikipedia.org/wiki/Havaianas

Antropología 2.0. (s. f.). ¿Antropología y diseño? Antropología 2.0 Blog. Disponible en http://blog.antropologia2-0.com/es/antropologia-y-diseno/

 

Debat1el Les xancles Havaianas: les meves arreus als peus

  1. Ton Vilaró Sardà says:

    Hola Leila,
    El relat sobre les Havaianas em transmet una gran connexió emocional i autenticitat cultural. La manera com has descrit  les sandàlies no només com un objecte funcional sinó com un fil conductor de records, identitat i història personal, fa que jo també hi trobi ressonància. Tots tenim algun objecte quotidià que, sense adonar-nos-en, ens acompanya tota la vida i esdevé part del nostre propi relat. En aquest sentit, les Havaianas són molt més que unes simples xancles, són un símbol de pertinença i memòria afectiva.
    M’ha semblat especialment interessant com has mostrat la seva transformació social, passant de ser un objecte associat a la humilitat i a les classes populars, a convertir-se en una icona global del disseny. Aquesta evolució em fa pensar en altres objectes que han seguit un camí similar, com per exemple els texans, que van néixer com a roba de treballadors i avui són una peça universal. Això demostra com els objectes quotidians poden ascendir culturalment, canviant el seu significat amb el temps i el context.
    Afegiria, com a ampliació, la idea que les Havaianas també representen una forma de resistència cultural i de sostenibilitat. Són un producte durador, de materials senzills i fabricació local, que ha sabut mantenir la seva essència malgrat la globalització. A més, podríem veure-les com un símbol de democràcia del disseny, ja que han aconseguit unir classes socials molt diverses sota un mateix objecte.
    En conclusió, l’anàlisi que has elaborat Leila, mostra molt bé com un objecte aparentment banal pot contenir capes de significat profundament humanes com records, valors, història i transformació cultural. Les Havaianas ens recorden que el disseny més senzill pot ser, alhora, el més poderós.

Publicat per

Osita, la meva companya

Publicat per

Osita, la meva companya

L’objecte que he escollit és la meva “osita”. És un os de peluix que el meu tiet em va regalar quan vaig…
L’objecte que he escollit és la meva “osita”. És un os de peluix que el meu tiet em va…

La “osita” en l’actualitat

L’objecte que he escollit és la meva “osita”. És un os de peluix que el meu tiet em va regalar quan vaig néixer i des de llavors sempre l’he tingut al meu costat. 

Em recorda a la meva infantesa, la portava a tots llocs, m’acompanyava sobretot en moments difícils.

Quan era petita vaig agafar bronquitis molt seguides, i recordo estar en les sales d’urgències, asseguda en una cadira amb la pipeta posada i la “osita” als meus braços fent-me companyia i donant-me suport. Em transmetia emocions positives com serenitat, confort i zona segura.

necessitats universals i pràctiques socials

Els nadons elegeixen el seu peluix preferit tenint en compte la seva textura, tacte, que sigui tou i que sobretot tingui l’olor de la seva mare o entorn familiar. Són fonamentals per a la transició que comporta créixer i ser més conscient de la realitat.

És un objecte que el senten com a seu i els acompanyen durant les diverses situacions, i substitueixen al seu entorn familiar quan són absents. 

Un peluix és útil per a la gestió de l’ansietat, la por i l’estrès. Alhora fomenten el desenvolupament d’habilitats emocionals, com per exemple poder expressar les seves emocions i sentir empatia. L’ús del peluix també pot donar a conèixer les emocions de la persona i que persones del seu entorn siguin conscients.

Es podria definir com a eina per practicar habilitats socials, un nen veu al peluix com un company, i el tracten com si d’un amic íntim fos. També guanyen un sentit de responsabilitat i la capacitat de formar una connexió afectiva.

S’ha parlat d’infants, però aquestes necessitats també s’apliquen en adults. En l’adultesa, independentment del gènere, els peluixos encara són presents com a objectes nostàlgics, col·leccionables o com a suport emocional.

Per exemple, en adults que per motius de salut física o mental, els peluixos els ajuden a ajustar-se a l’ambient on es troben (a casa, a l’hospital, una residència, etc). Són una font de seguretat i confort. Els peluixos els donen una rutina i estructura al seu entorn.

història dels peluixos

L’evolució dels peluixos comença des de les civilitzacions antigues, en l’Egipte, Roma i Xina, on figures de tela o palla eren utilitzades per a rituals, representacions simbòliques i joguines de nens.

Al segle XIX, Margarete Steiff, una costurera alemanya, va crear el primer elefant de peluix de feltre. Va tenir tal èxit que al cap de poc temps van dissenyar i crear altres animals. El negoci va créixer de manera exponencial fins que l’any 1901 aquestes joguines van ser exportades als Estats Units.

A principis del segle XX, el “teddy bear” (os de peluix) va ser creat per Morris Michtom, el qual va ser inspirat per una caricatura de Theodore Roosevelt, vint-i-sisè president dels Estats Units, negant-se a caçar un os.

Caricatura “Drawing the line in Mississipi” de Clifford K. Berryman
Caricatura “Drawing the line in Mississipi” de Clifford K. Berryman

significats i diferències culturals

Els peluixos existeixen en totes les cultures, varien en formes, materials i significats. En la cultura dels natius americans, els peluixos eren utilitzats com a eines d’ensenyança per a nens. Eren construïts a base de materials naturals i representaven animals que trobaven en la naturalesa i ensenyaven als nens sobre el seu aspecte, característiques i comportament.

A l’antiga Europa, durant l’edat mitjana i el Renaixement, les nines de tela eren trobades en famílies amb gran poder adquisitiu. Eren nines de gran qualitat excel·lent, per aquesta mateixa raó eren considerades un luxe. Eren utilitzades com a joguines i com a eines educacionals alhora.

En països d’Occident, com per exemple els Estats Units, els peluixos estan associats amb la infantesa i nostàlgia. En canvi, al Japó els peluixos es relacionen directament amb la cultura kawaii (bufó o dolç). Persones de totes les edats porten o tenen peluixos, ja sigui a l’habitació, a casa, a bosses de mà, motxilles, etc. Està socialment acceptat portar peluixos a events socials com a suport emocional, ja que tracten les coses kawaiis com un alleujament d’emocions negatives com l’estrès o l’ansietat. El Japó és el país on van néixer personatges com Hello Kitty, Pikachu, Rilakkuma, etc.

En alguns països de Sud-Àsia relacionen els peluixos amb l’espiritualitat, hi ha persones que clamen que els peluixos poden portar esperits o ser utilitzats com a objectes protectors.

Debat1el Osita, la meva companya

  1. Laia Soley Lopez says:

    Què interessant la història dels peluixos, i també m’ha semblat força interessant com es relaciona la funció més lúdica o reconfortant que pot tenir un peluix per a una criatura petita amb l’element educatiu.
    Jo, amb els meus 33 anys, tinc roba que fa la funció de la teva “osita” i, per exemple, si he de fer alguna cosa particularment difícil per a mi, em poso una peça o una altra perquè em reconforta sentir-me abraçada.

Publicat per

Repte 1 – Antropologia

Publicat per

Repte 1 – Antropologia

El meu objecte triat es un bolígraf.  És un objecte que hem tingut durant tota la vida que sempre ens ajuda a recordar les coses importants. És graciós, perquè a nivell escolar es objecte que desbloquejes després d’uns any d’estudis. Recordo que fins a quart o cinquè de primària, el professorat no deixava utilitzar, ja que l’ús d’aquest fa que el que escriguis no es pot esborrar. És com si a certa edat no poguesis equivocar-te, que quan escrius algo…
El meu objecte triat es un bolígraf.  És un objecte que hem tingut durant tota la vida que sempre…

El meu objecte triat es un bolígraf. 

És un objecte que hem tingut durant tota la vida que sempre ens ajuda a recordar les coses importants.

És graciós, perquè a nivell escolar es objecte que desbloquejes després d’uns any d’estudis. Recordo que fins a quart o cinquè de primària, el professorat no deixava utilitzar, ja que l’ús d’aquest fa que el que escriguis no es pot esborrar. És com si a certa edat no poguesis equivocar-te, que quan escrius algo has d’estar segur al cent per cent. La vinculació que tinc a ell, es que desde fa uns anys l’he utilitzar per escriure tot allo que em ronda pel cap, i que en algun moment o altre voldria realitzar. Idees de negocis per dur a terme, anotacions per les meves produccions musicals, apunts dels estudis, recordar events importants… i també pensament introsius que tinc. Em van recomanar que cada cert temps fer un petit text per alliberar pensaments i d’aquesta manera estar més tranquil. 

Però l’objecte com a tal, també té altres funcions secundàries, que no van estar pensades per ell. És un desestressant, en moments de tensió com exàmens o inclus al teu dia a dia, converses intenses o reunions de feina. Poder jugar amb ell, moure’l de manera brusca, colpejar algo amb ell, inclus mossegar-lo. El pobre a resistit a tot. És un objecte que ronda per la motxilla, taules, butxaques, i que quan no el tens sempre et fa falta. 

En definitiva és un objecte quotidià, que no li prestem molta atenció però que potser té un gran importància i no som conscients.

Després d’aquesta petita introducció al meu objecte, us deixo per aquí el document per si us interesa seguir amb la lectura.

Debat1el Repte 1 – Antropologia

  1. Oriol Pujol Lara says:

    M’ha agradat molt la teva tria, Pau. El bolígraf és un objecte tan del dia a dia, que sovint no hi parem atenció, però tu has sapigut transmetre molt bé el seu valor simbòlic i emocional. M’ha fet pensar en les meves sabates de bàsquet, que també han anat absorbint històries i records amb el pas del temps. Em sembla molt interessant com expliques que el bolígraf pot reflectir estatus i context social, i alhora ser una eina íntima per expressar pensaments personals. Has aconseguit donar-li vida a un objecte aparentment simple!

Publicat per

Benvinguts i benvingudes!

Benvinguts i benvingudes!
Publicat per

Benvinguts i benvingudes!

Hola! Aquesta publicació s’ha generat automàticament a l’Àgora. Et trobes a l’Àgora de l’assignatura. En aquest espai es recolliran totes les publicacions…
Hola! Aquesta publicació s’ha generat automàticament a l’Àgora. Et trobes a l’Àgora de l’assignatura. En aquest espai es recolliran…

Hola!

Aquesta publicació s’ha generat automàticament a l’Àgora.

Et trobes a l’Àgora de l’assignatura. En aquest espai es recolliran totes les publicacions relacionades amb les activitats que facin els companys i companyes de l’aula al llarg del semestre.

L’Àgora és un espai de debat on els estudiants i els docents poden veure, compartir i comentar els projectes i tasques de l’assignatura. 

Si només veus aquesta publicació, pot ser perquè encara no se n’ha fet cap, perquè no has entrat amb el teu usuari de la UOC o perquè no pertanys a aquesta aula. Si no ets membre de la UOC i veus alguna publicació, és perquè el seu autor o autora ha decidit fer-la pública.

Esperem que aquesta Àgora sigui un espai de debat enriquidor per a tothom!

 

Debat0el Benvinguts i benvingudes!

No hi ha comentaris.

Les intervencions estan tancades.