Comunitat de surfistes del Mediterrani: identitat, pràctiques i consciència ambiental

La comunitat escollida per a aquest treball és un petit grup de surfistes de l’entorn de les platges de la costa catalana, que es mouen principalment entre platges com la Barceloneta, el Prat, Sitges, Castelldefels, l’Escala, Sant Feliu de Guíxols, Blanes i Montgat, perseguint aquestes meravelles naturals per tota la costa. Són joves i adults que comparteixen una passió comuna pel mar i pel surf, una pràctica que al Mediterrani sovint implica una relació gairebé obsessiva amb les condicions meteorològiques i una gran paciència a l’hora d’esperar les onades. Tot i que se’ls podria definir com a “hooligans del surf”, expressant una actitud apassionada, rebel i espontània, alhora mantenen una forta consciència mediambiental i un respecte profund per l’espai natural que habiten.

Aquesta doble identitat, entre l’instint lliure i la responsabilitat ecològica, és el que fa d’aquesta comunitat un cas interessant per a una recerca etnogràfica en disseny. El seu univers simbòlic es construeix al voltant de valors de comunitat, llibertat, autenticitat i connexió amb la natura, però també d’una tensió constant amb la urbanització de la costa i la contaminació. Les discussions al voltant de la construcció de piscines de surf artificials o la gestió dels residus a la platja són temes recurrents que evidencien com el surf és molt més que un esport: és una forma de vida i un espai de debat sobre el futur del litoral.

L’observació d’aquesta comunitat és viable i accessible, ja que gran part de la seva activitat té lloc en espais públics i oberts. Les trobades espontànies a la platja, les jornades de neteja col·lectiva o les sessions de surf permeten una aproximació natural a la seva dinàmica quotidiana. És una comunitat comunicativa i acostumada a interactuar entre ells i amb altres curiosos, fet que facilita la recollida de testimonis i la integració com a observador participant, però a l’hora són reservats i els agrada conservar les costums del seu entorn de confiança.

Des d’una perspectiva ètica, és essencial garantir el respecte a la seva privacitat i imatge personal, especialment si es fan fotografies o enregistraments. També cal evitar qualsevol judici sobre el seu estil de vida o pràctiques, reconeixent que les seves accions responen a una lògica cultural pròpia, on el mar és més que un espai d’esport: és un lloc de trobada, identitat i pertinença. Retornar-los els resultats o compartir les reflexions del treball és, a més, una manera de respectar i valorar tant la seva participació en el procés de disseny com el respecte sobre el món del surf i la historia que hi ha al darrere.

Fase 2: Eines per comprendre des de dins la comunitat surfista

L’etnografia, com a metodologia pròpia de l’antropologia, es basa en observar, escoltar i comprendre els significats que una comunitat atorga a les seves pràctiques i objectes. El propòsit no és només descriure el que la gent fa, sinó interpretar els símbols i valors que donen sentit a aquestes accions. En el context del disseny, aquesta mirada permet entendre com les persones s’apropien dels objectes, els modifiquen i els integren dins la seva vida quotidiana. En aquest cas, el Kit de Camp es compon d’un conjunt d’eines qualitatives que em permetran acostar-me a la comunitat surfista per comprendre des de dins les seves pràctiques, els seus valors i la seva relació amb el medi natural i urbà.

1. Diari de camp i registre visual

El diari de camp serà la base del meu treball etnogràfic. En ell recolliré observacions, impressions personals i descripcions detallades de les sessions de surf, les trobades a la platja o les converses informals amb els membres del grup. A més, incorporaré un registre visual, fotografies, vídeos curts o dibuixos que ajudin a capturar la dimensió sensorial i atmosfèrica de l’experiència: la llum de l’alba, el ritual de preparar el material, el moment d’entrar a l’aigua o les estones de conversa a la sorra. Aquest material serà clau per analitzar els espais simbòlics i els objectes significatius (taules, neoprens, vehicles, etc.), i per entendre com construeixen la seva identitat col·lectiva.

2. Observació participant

Seguint la metodologia clàssica de l’etnografia, duré a terme una observació participant. Això implica involucrar-me directament en algunes de les seves activitats, com assistir a una neteja de platja, acompanyar-los en una sessió de surf o compartir un cafè després de les onades. Participar permet captar detalls que s’escapen a la simple observació externa: les bromes internes, els gestos de complicitat, la manera com es prenen decisions o es distribueixen els rols dins el grup.
Aquesta eina serà essencial per comprendre el teixit relacional de la comunitat i la seva dimensió emocional, i per identificar possibles necessitats de disseny relacionades amb la convivència als espais costaners (com punts de trobada, emmagatzematge o descans).

3. Entrevistes obertes i semi-estructurades

Realitzaré una sèrie d’entrevistes obertes i semi-estructurades amb diferents membres del grup. Les preguntes se centraran a explorar el significat personal i col·lectiu del surf, la seva relació amb el mar i la seva percepció sobre la sostenibilitat i la urbanització de la costa.
Algunes preguntes orientatives serien:

• “Què significa per a tu el mar?”
• “Com t’afecta veure la platja bruta o massificada?”
• “Què opines sobre les piscines artificials de surf?”
• “Hi ha objectes o espais que per tu representin la comunitat surfista?”

Aquestes converses, gravades o anotades amb consentiment, aportaran testimonis personals que complementaran les observacions amb relats i emocions.

4. Mapa simbòlic de la platja

Com a eina de síntesi visual, elaboraré un mapa simbòlic de la platja on es representin els espais significatius per a la comunitat: el punt de trobada, el lloc d’entrada a l’aigua, el racó per guardar les taules, la zona de conversa o la guingueta habitual. Aquest mapa permetrà analitzar com els surfistes apropien l’espai públic i com el doten de significats propis, transformant la platja en un territori cultural i identitari més que en un simple escenari lúdic.

5. Reflexió ètica i devolució

Totes aquestes eines implicaran una reflexió ètica constant. Caldrà obtenir consentiment informat per a entrevistes i fotografies, i garantir que la informació recollida sigui tractada amb respecte i confidencialitat. En cap moment s’ha de jutjar el seu comportament ni forçar la participació. Finalment, m’agradaria retornar els resultats a la comunitat, potser en forma d’una petita presentació o infografia, per reconèixer el seu paper com a col·laboradors en el procés de disseny.

En aquest Kit de Camp he intentat combinar tècniques etnogràfiques clàssiques amb eines visuals i participatives per captar la complexitat d’una comunitat petita però rica en significats. Més enllà de descriure els seus hàbits, l’objectiu és comprendre la seva manera d’habitar el mar i la platja, els seus valors ecològics i el seu imaginari col·lectiu, amb la finalitat d’incorporar aquestes dimensions culturals en futurs projectes de disseny relacionats amb els espais costaners i la sostenibilitat urbana. Tinc la sort de disfrutar d’aquest esport i no dubtaria en cap moment d’agafar la taula i posar-me el neoprè, sempre que el Mediterrani ho permeti.