Debatcontributions 1el Les xancles Havaianas: les meves arreus als peus

1. 

   Ton Vilaró Sardà says:

   Visibilitat: Públic Fa 2 dies

   Hola Leila,
   El relat sobre les Havaianas em transmet una gran connexió emocional i autenticitat cultural. La manera com has descrit  les sandàlies no només com un objecte funcional sinó com un fil conductor de records, identitat i història personal, fa que jo també hi trobi ressonància. Tots tenim algun objecte quotidià que, sense adonar-nos-en, ens acompanya tota la vida i esdevé part del nostre propi relat. En aquest sentit, les Havaianas són molt més que unes simples xancles, són un símbol de pertinença i memòria afectiva.
   M’ha semblat especialment interessant com has mostrat la seva transformació social, passant de ser un objecte associat a la humilitat i a les classes populars, a convertir-se en una icona global del disseny. Aquesta evolució em fa pensar en altres objectes que han seguit un camí similar, com per exemple els texans, que van néixer com a roba de treballadors i avui són una peça universal. Això demostra com els objectes quotidians poden ascendir culturalment, canviant el seu significat amb el temps i el context.
   Afegiria, com a ampliació, la idea que les Havaianas també representen una forma de resistència cultural i de sostenibilitat. Són un producte durador, de materials senzills i fabricació local, que ha sabut mantenir la seva essència malgrat la globalització. A més, podríem veure-les com un símbol de democràcia del disseny, ja que han aconseguit unir classes socials molt diverses sota un mateix objecte.
   En conclusió, l’anàlisi que has elaborat Leila, mostra molt bé com un objecte aparentment banal pot contenir capes de significat profundament humanes com records, valors, història i transformació cultural. Les Havaianas ens recorden que el disseny més senzill pot ser, alhora, el més poderós.

   Entra per respondre

Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.