Què és l’etnografia i per què és útil?

L’etnografia és un mètode d’estudi d’investigació que es basa en l’observació participativa i busca entendre les persones a través de les seves pràctiques socials i culturals. L’etnologia és un ram de l’antropologia, no és considerat una ciència i sí una tècnica que pot ser utilitzada per estudiar qualsevol grup social. L’etnografia permet superar les limitacions de les metodologies clàssiques. Aconsegueix una explicació més profunda del comportament dins d’un grup o comunitat (Yter, 2023). Segons Dumont, només es pot aconseguir un nivell alt d’immersió a través de l’observació participativa (Dumont, 2022).

La immersió és la principal característica de l’etnografia i permet assolir un alt nivell d’enteniment de la vida de les persones investigades. L’observació participativa és la tècnica que fa possible aconseguir el nivell d’immersió requerit (Yter, 2023).

Aplicant l’etnografia en la comunitat que he triat, em servirà com eina per entendre com les dones grans del barri viuen la seva relació amb els gats i amb l’espai públic, i com aquesta tasca aparentment senzilla desvela valors de comunitat, solidaritat, afecte i respecte amb els animals.

El meu “Kit de Camp”

He dissenyat un KIT de CAMP senzill, adaptat a una recerca urbana i quotidiana, i basat en la recerca etnogràfica:

Objectiu del kit

L’objectiu és dissenyar eines pràctiques que permetin recollir evidències durant la immersió i que facilitin l’aproximació i l’enteniment dels comportaments de les persones de la comunitat.

Emprar aquest kit serà fonamental durant el procés d’immersió i ajudarà a entendre els comportaments d’aquesta comunitat, bé com traduir les relacions quotidianes i informacions útils tenint en compte els valors de comunitat, cura i convivència.

Havia pensat en moltes comunitats i m’estava costant decidir. Però confesso que la idea va venir d’un comentari que va fer el professor durant la classe de tutoria, on va mencionar com a exemple un grup de persones que cuiden gats del carrer. Aquesta idea encara no m’havia passat pel cap i se me’n va encendre una llumeta quan vaig recordar que tenia una comunitat així al meu carrer, exactement davant a l’edifici on visc: un grup de senyores que s’han unit per donar aliments a una colònia de gats que viuen en un hort.

He decidit centrar la meva recerca en aquest grup de dones grans del meu barri. Tot i que no formen una associació formal, constitueixen una comunitat basada en valors compartits de cura, solidaritat i respecte pels animals.

Relevància cultural i comunitaria: Aquesta comunitat m’ha semblat interessant perquè, malgrat que duen a terme una activitat que no té visibilitat, exerceixen una funció rellevant dins el barri. Tot i que aquesta pràctica pot generar controvèrsies entre el veïnat que no està d’acord a alimentar els gats perquè poden ocasionar una superpoblació al barri generant un risc sanitari i males olors. Aquesta petita comunitat ha creat una xarxa de suport i resistència entre veïnes, penjant cartellets pel carrer informant que tenen autorització de l’ajuntament per actuar, demanant que no treguin el menjar dels gats i també intercanvien informació i mantenen viva una relació de cura dels animals i amb l’espai públic.

Possibilitat de contacte: Tot i que només solem tenir una relació de cordialitat entre veïns, entenc que serà fàcil apropar-me i al primer contacte provocar una conversació informal i quotidiana per a després endinsar-me en les motivacions i esbrinar les raons afectives, culturals o fins i tot morals que pot tenir cada una d’elles per poder contrastar les idees que comparteixen i en les que no, sobre la tasca que realitzen. 

Motivació personal: Per una banda, personalment, és veritat que tinc sentiments contraris sobre la feina que aquesta comunitat realitza. Com una amant i defensora dels drets dels animals entenc i valoro la seva actuació, però al mateix temps veig que actuen on el poder públic, sigui l’ajuntament o organitzacions responsables haurien d’actuar: cuidar els animals abandonats i controlar la seva proliferació.

Per l’altra banda, em motiva conèixer-les i veure com s’organitzen, a més i em fascina escoltar les seves motivacions personals o socials, així com constatar com aquesta dedicació altera la seva rutina i suposa no només una implicació de temps com també econòmica.

Expectatives: A través d’elles, exploraré com aquesta activitat quotidiana es converteix en una pràctica social que reforça la identitat d’un col·lectiu i el sentiment de pertinença.

He triat les Havaianas perquè són un accessori que m’han acompanyat en totes les etapes de la meva vida, de la infantesa fins als dies d’avui, de fet no tinc present cap fase de la meva vida que no hagi tingut un parell. Aquest objecte desperta la meva memòria afectiva i em provoca nostàlgia i identitat cultural. Em connecta directament amb els meus arreus i em transporta als records de la meva infantesa al Brasil. Recordo portar-les cada dia, tant a casa com quan sortia a jugar al carrer amb altres nens, feia calor, corriem, anavem en bici i fèiem volar estels, però també hi tinc algun record menys agradable: quan fèiem alguna trapelleria, rebiem algun cop al cul amb les mateixes Havaianas com a càstic. Per a mi, no són només unes simples xancles, sinó un símbol d’una etapa de la vida marcada per la senzillesa, la llibertat i estar amb la família.

Formalment, les Havaianas són molt simples: de cautxú, planes, resistents i pràctiques. Inspirades en les sandàlies japoneses zori, la sola té un disseny texturitzat que imita els grans d’arròs. La funció principal és protegir el peu i permetre caminar còmodament en climes càlids. Però, a més de la funció pràctica, responen a la necessitat universal de tenir un calçat lleuger, econòmic i accessible, especialment en situacions en què la calor fa que portar sabates tancades no sigui necessari.

Anàlisi cultural

Pràctiques socials:

Al Brasil, són part de la vida quotidiana de totes les classes socials, des d’infants a pescadors, però també d’artistes i turistes. Han passat de ser un símbol de la vida humil dels treballadors, sobretot de la classe obrera a un símbol de globalització, ja que un objecte humil d’origen local s’ha transformat en una icona mundial, present a passarel·les de moda i venut com a producte de marca internacional. Això mostra com el seu significat cultural ha anat variant: del que és pràctic i senzill a un element simbòlic associat al “lifestyle” brasiler, al turisme i fins i tot a la identitat nacional.

Dimensions culturals:

En altres cultures, trobem objectes similars: per exemple, les sandàlies japoneses (geta o zori), o les xancletes d’escuma que es poden trobar per tot el món. Tot i que tenen la mateixa funció pràctica, cada context cultural els pot donar significats diferents: poden estar associades al descans, a la vida domèstica, al lleure o fins i tot a la tradició.

Funció simbòlica:

Més enllà de la seva utilitat bàsica, les Havaianas representen identitat i “lifestyle”. Són un element simbòlic que comunica frescor, llibertat i inclusió, alhora que s’han convertit com a producte d’objecte de desig quan arriben al mercat de la moda, continuen essent assequible a les classes populars.

Conclusions

L’anàlisi d’aquest objecte m’ha fet veure clarament com disseny i antropologia estan relacionades. Les Havaianas mostren que els objectes no són mai neutres: poden començar sent una resposta a una necessitat bàsica com protegir els peus, però evolucionen amb els contextos socials, econòmics i culturals.

En el meu cas, les Havaianas són part dels meus records d’infantesa i de la meva identitat brasilera.  Quan penso en les Havaianas me n’adono com les coses han canviat, em recordo que a causa del disseny senzill i preu baix, era coneguda per ser sandàlies de la gent pobra i als dies d’avui és un orgull i una icona nacional i em va sorprendre després d’uns anys vivint a Espanya veure com de cop i volta tothom les volia portar i el preu que costen.

Quan observo des d’un punt de vista de l’antropologia, veig com aquest mateix objecte connecta històries, valors i pràctiques de diferents cultures i èpoques. Les Havaianas són, al cap i a la fi, un bon exemple de com un disseny senzill pot ser universal, i al mateix temps carregar-se de significats personals i col·lectius.

Bibliografia

Brandemia. (2021, 12 d’agost; actualitzat 23 de gener de 2024). La curiosa historia de Havaianas. Y cómo un error se convierte en éxito de ventas. Brandemia. Disponible en https://brandemia.org/la-curiosa-historia-de-havaianas

Havaianas Brasil. (s. f.). História da Marca Havaianas: de 1962 à atualidade. Havaianas. Disponible en https://havaianas.com.br/pages/sobre-historia-da-marca

Vietnam.vn. (2024, 7 de gener). El ascenso y la caída de Havaianas, la marca nacional de chanclas de Brasil. Vietnam.vn. Disponible en https://www.vietnam.vn/es/thang-tram-cua-havaianas-hang-dep-xo-ngon-quoc-dan-brazil

Wikipedia. (s. f.). Havaianas. Wikipedia. Disponible en https://es.wikipedia.org/wiki/Havaianas

Antropología 2.0. (s. f.). ¿Antropología y diseño? Antropología 2.0 Blog. Disponible en http://blog.antropologia2-0.com/es/antropologia-y-diseno/