Publicat per

Fase 2: Kit de Camp

Publicat per

Fase 2: Kit de Camp

Què és l’etnografia i quines tècniques són les que utilitza? L’etnografia és el mètode d’investigació en el qual s’estudien tradicions, costums, aspectes socials i la vida d’un determinat poble o grup de persones. Tècniques que utilitza l’etnografia: Observació participant: l’investigador participa i interactua en activitats quotidianes que el grup realitza.  Es recull informació i dades sobre el grup en qüestió: entrevistes per a obtenir de primera mà el significat de les activitats i opinions de les persones que formen part…
Què és l’etnografia i quines tècniques són les que utilitza? L’etnografia és el mètode d’investigació en el qual s’estudien…

Què és l’etnografia i quines tècniques són les que utilitza?

L’etnografia és el mètode d’investigació en el qual s’estudien tradicions, costums, aspectes socials i la vida d’un determinat poble o grup de persones.

Tècniques que utilitza l’etnografia:

  • Observació participant: l’investigador participa i interactua en activitats quotidianes que el grup realitza.
  •  Es recull informació i dades sobre el grup en qüestió: entrevistes per a obtenir de primera mà el significat de les activitats i opinions de les persones que formen part del grup.
  • S’analitzen les dades obtingudes.
  •  S’utilitzen gravacions de vídeo i de veu, i un quadern de notes. Aquest últim estarà ple de la recopilació de dades, reflexions i observacions que la persona té mentre està amb el grup que estudia.

Com s’adapta el KIT al teu camp?

En el meu camp s’adaptarà amb poca dificultat, ja que em trobaré en un espai on hi assistiran molts artistes amb estands i tindré fàcil accés al meu quadern de notes per a fer la millor recollida de dades possible. En el meu camp a diferència d’altres, tinc la possibilitat de fer enregistraments de veu, vídeo i fotografies.

ELEMENTS DEL KIT DE CAMP

  • Identificació de l’espai on realitzarem l’estudi (presencialment i online).
  • Quadern per prendre nota durant la sortida.
  • Càmera del telèfon mòbil per a prendre fotos i vídeos.
  • Preguntes per als artistes: Les preguntes es faran presencialment i online per a arribar a més artistes (enquesta).
  • Observació directa.

COM S’UTILITZARA EL KIT DE CAMP

  • Presencialment i online (enquesta).
  •  Entrevistes amb un guió fixat encara que hi haurà lloc per a més informació.
  •  Observant la interacció entre artistes i entre artista-públic, d’aquesta manera es pot recollir informació sense interrompre possibles vendes que els artistes estiguin fent.

Debat0el Fase 2: Kit de Camp

No hi ha comentaris.

Publicat per

Fase 1: Definir comunitat

Publicat per

Fase 1: Definir comunitat

La comunitat escollida és la comunitat d’artistes que tenen estands en esdeveniments d’anime i manga. Aquests artistes es poden dividir en: –…
La comunitat escollida és la comunitat d’artistes que tenen estands en esdeveniments d’anime i manga. Aquests artistes es poden…

La comunitat escollida és la comunitat d’artistes que tenen estands en esdeveniments d’anime i manga. Aquests artistes es poden dividir en:

“Fanartists” és una persona que crea “fanarts”, aquests dibuixos estan basats en personatges de còmic, anime, llibres, manga, videojocs, sèries de televisió, etc. Els “fanarts” poden arribar a ser des d’il·lustracions, punts de llibre, peces de roba, complements, clauers, etc.

– Artistes que creen art original, al contrari del concepte de “fanartist” aquests artistes creen personatges i il·lustracions sense basar-se en qualsevol personatge ja creat.

Cal dir que també hi ha una gran part d’artistes que creen les dues coses: “fanarts” i art original. És una comunitat que deixant de costat l’edat i com s’identifiquen, entre tots comparteixen una passió: crear art de les seves aficions. Participen en esdeveniments per a donar-se a conèixer al públic i per a conèixer altres artistes.

Estand al “Monaco Anime Game Show Festival” (2013)

He escollit aquesta comunitat, ja que em crea curiositat com és el procés de preparar-se per a esdeveniments d’anime i manga, el seu procés creatius per al marxandatge que creen i saber com és realment la seva comunitat a l’interior. Cal recalcar que jo mateixa he participat en un parell de petits esdeveniments venent il·lustracions meves, però per a mi aquesta comunitat és totalment desconeguda, ja que es podria dir que sóc nova en ella per la meva manca d’experiència i, de moment, m’ho prenc més com una afició que un treball perquè no podria viure únicament d’això perquè és molt difícil.

Quan assisteixo a esdeveniments d’anime i manga sempre em crida l’atenció l’espai dedicat als artistes perquè creen productes molt creatius i em semblen més originals i fets amb més cura que no els productes que venen els estands comercials. Personalment, prefereixo comprar a un artista per a ajudar en un petit negoci.

Per finalitzar, com a expectatives de cara al treball de camp, crec que m’ajudarà a poder endinsar-me i conèixer millor la realitat dels artistes. Des de fora sembla un treball molt “guai” i divertit, però segurament des de dins hi ha problemes i situacions que si no ets dins de la comunitat no les podràs saber. Amb la informació que recol·lecti espero poder entendre millor la seva realitat.

Debat0el Fase 1: Definir comunitat

No hi ha comentaris.

Publicat per

Osita, la meva companya

Publicat per

Osita, la meva companya

L’objecte que he escollit és la meva “osita”. És un os de peluix que el meu tiet em va regalar quan vaig…
L’objecte que he escollit és la meva “osita”. És un os de peluix que el meu tiet em va…

La “osita” en l’actualitat

L’objecte que he escollit és la meva “osita”. És un os de peluix que el meu tiet em va regalar quan vaig néixer i des de llavors sempre l’he tingut al meu costat. 

Em recorda a la meva infantesa, la portava a tots llocs, m’acompanyava sobretot en moments difícils.

Quan era petita vaig agafar bronquitis molt seguides, i recordo estar en les sales d’urgències, asseguda en una cadira amb la pipeta posada i la “osita” als meus braços fent-me companyia i donant-me suport. Em transmetia emocions positives com serenitat, confort i zona segura.

necessitats universals i pràctiques socials

Els nadons elegeixen el seu peluix preferit tenint en compte la seva textura, tacte, que sigui tou i que sobretot tingui l’olor de la seva mare o entorn familiar. Són fonamentals per a la transició que comporta créixer i ser més conscient de la realitat.

És un objecte que el senten com a seu i els acompanyen durant les diverses situacions, i substitueixen al seu entorn familiar quan són absents. 

Un peluix és útil per a la gestió de l’ansietat, la por i l’estrès. Alhora fomenten el desenvolupament d’habilitats emocionals, com per exemple poder expressar les seves emocions i sentir empatia. L’ús del peluix també pot donar a conèixer les emocions de la persona i que persones del seu entorn siguin conscients.

Es podria definir com a eina per practicar habilitats socials, un nen veu al peluix com un company, i el tracten com si d’un amic íntim fos. També guanyen un sentit de responsabilitat i la capacitat de formar una connexió afectiva.

S’ha parlat d’infants, però aquestes necessitats també s’apliquen en adults. En l’adultesa, independentment del gènere, els peluixos encara són presents com a objectes nostàlgics, col·leccionables o com a suport emocional.

Per exemple, en adults que per motius de salut física o mental, els peluixos els ajuden a ajustar-se a l’ambient on es troben (a casa, a l’hospital, una residència, etc). Són una font de seguretat i confort. Els peluixos els donen una rutina i estructura al seu entorn.

història dels peluixos

L’evolució dels peluixos comença des de les civilitzacions antigues, en l’Egipte, Roma i Xina, on figures de tela o palla eren utilitzades per a rituals, representacions simbòliques i joguines de nens.

Al segle XIX, Margarete Steiff, una costurera alemanya, va crear el primer elefant de peluix de feltre. Va tenir tal èxit que al cap de poc temps van dissenyar i crear altres animals. El negoci va créixer de manera exponencial fins que l’any 1901 aquestes joguines van ser exportades als Estats Units.

A principis del segle XX, el “teddy bear” (os de peluix) va ser creat per Morris Michtom, el qual va ser inspirat per una caricatura de Theodore Roosevelt, vint-i-sisè president dels Estats Units, negant-se a caçar un os.

Caricatura “Drawing the line in Mississipi” de Clifford K. Berryman
Caricatura “Drawing the line in Mississipi” de Clifford K. Berryman

significats i diferències culturals

Els peluixos existeixen en totes les cultures, varien en formes, materials i significats. En la cultura dels natius americans, els peluixos eren utilitzats com a eines d’ensenyança per a nens. Eren construïts a base de materials naturals i representaven animals que trobaven en la naturalesa i ensenyaven als nens sobre el seu aspecte, característiques i comportament.

A l’antiga Europa, durant l’edat mitjana i el Renaixement, les nines de tela eren trobades en famílies amb gran poder adquisitiu. Eren nines de gran qualitat excel·lent, per aquesta mateixa raó eren considerades un luxe. Eren utilitzades com a joguines i com a eines educacionals alhora.

En països d’Occident, com per exemple els Estats Units, els peluixos estan associats amb la infantesa i nostàlgia. En canvi, al Japó els peluixos es relacionen directament amb la cultura kawaii (bufó o dolç). Persones de totes les edats porten o tenen peluixos, ja sigui a l’habitació, a casa, a bosses de mà, motxilles, etc. Està socialment acceptat portar peluixos a events socials com a suport emocional, ja que tracten les coses kawaiis com un alleujament d’emocions negatives com l’estrès o l’ansietat. El Japó és el país on van néixer personatges com Hello Kitty, Pikachu, Rilakkuma, etc.

En alguns països de Sud-Àsia relacionen els peluixos amb l’espiritualitat, hi ha persones que clamen que els peluixos poden portar esperits o ser utilitzats com a objectes protectors.

Debat1el Osita, la meva companya

  1. Laia Soley Lopez says:

    Què interessant la història dels peluixos, i també m’ha semblat força interessant com es relaciona la funció més lúdica o reconfortant que pot tenir un peluix per a una criatura petita amb l’element educatiu.
    Jo, amb els meus 33 anys, tinc roba que fa la funció de la teva “osita” i, per exemple, si he de fer alguna cosa particularment difícil per a mi, em poso una peça o una altra perquè em reconforta sentir-me abraçada.