Fase 2: Eines per comprendre des de dins la comunitat surfista

L’etnografia, com a metodologia pròpia de l’antropologia, es basa en observar, escoltar i comprendre els significats que una comunitat atorga a les seves pràctiques i objectes. El propòsit no és només descriure el que la gent fa, sinó interpretar els símbols i valors que donen sentit a aquestes accions. En el context del disseny, aquesta mirada permet entendre com les persones s’apropien dels objectes, els modifiquen i els integren dins la seva vida quotidiana. En aquest cas, el Kit de Camp es compon d’un conjunt d’eines qualitatives que em permetran acostar-me a la comunitat surfista per comprendre des de dins les seves pràctiques, els seus valors i la seva relació amb el medi natural i urbà.

1. Diari de camp i registre visual

El diari de camp serà la base del meu treball etnogràfic. En ell recolliré observacions, impressions personals i descripcions detallades de les sessions de surf, les trobades a la platja o les converses informals amb els membres del grup. A més, incorporaré un registre visual, fotografies, vídeos curts o dibuixos que ajudin a capturar la dimensió sensorial i atmosfèrica de l’experiència: la llum de l’alba, el ritual de preparar el material, el moment d’entrar a l’aigua o les estones de conversa a la sorra. Aquest material serà clau per analitzar els espais simbòlics i els objectes significatius (taules, neoprens, vehicles, etc.), i per entendre com construeixen la seva identitat col·lectiva.

2. Observació participant

Seguint la metodologia clàssica de l’etnografia, duré a terme una observació participant. Això implica involucrar-me directament en algunes de les seves activitats, com assistir a una neteja de platja, acompanyar-los en una sessió de surf o compartir un cafè després de les onades. Participar permet captar detalls que s’escapen a la simple observació externa: les bromes internes, els gestos de complicitat, la manera com es prenen decisions o es distribueixen els rols dins el grup.
Aquesta eina serà essencial per comprendre el teixit relacional de la comunitat i la seva dimensió emocional, i per identificar possibles necessitats de disseny relacionades amb la convivència als espais costaners (com punts de trobada, emmagatzematge o descans).

3. Entrevistes obertes i semi-estructurades

Realitzaré una sèrie d’entrevistes obertes i semi-estructurades amb diferents membres del grup. Les preguntes se centraran a explorar el significat personal i col·lectiu del surf, la seva relació amb el mar i la seva percepció sobre la sostenibilitat i la urbanització de la costa.
Algunes preguntes orientatives serien:

• “Què significa per a tu el mar?”
• “Com t’afecta veure la platja bruta o massificada?”
• “Què opines sobre les piscines artificials de surf?”
• “Hi ha objectes o espais que per tu representin la comunitat surfista?”

Aquestes converses, gravades o anotades amb consentiment, aportaran testimonis personals que complementaran les observacions amb relats i emocions.

4. Mapa simbòlic de la platja

Com a eina de síntesi visual, elaboraré un mapa simbòlic de la platja on es representin els espais significatius per a la comunitat: el punt de trobada, el lloc d’entrada a l’aigua, el racó per guardar les taules, la zona de conversa o la guingueta habitual. Aquest mapa permetrà analitzar com els surfistes apropien l’espai públic i com el doten de significats propis, transformant la platja en un territori cultural i identitari més que en un simple escenari lúdic.

5. Reflexió ètica i devolució

Totes aquestes eines implicaran una reflexió ètica constant. Caldrà obtenir consentiment informat per a entrevistes i fotografies, i garantir que la informació recollida sigui tractada amb respecte i confidencialitat. En cap moment s’ha de jutjar el seu comportament ni forçar la participació. Finalment, m’agradaria retornar els resultats a la comunitat, potser en forma d’una petita presentació o infografia, per reconèixer el seu paper com a col·laboradors en el procés de disseny.

En aquest Kit de Camp he intentat combinar tècniques etnogràfiques clàssiques amb eines visuals i participatives per captar la complexitat d’una comunitat petita però rica en significats. Més enllà de descriure els seus hàbits, l’objectiu és comprendre la seva manera d’habitar el mar i la platja, els seus valors ecològics i el seu imaginari col·lectiu, amb la finalitat d’incorporar aquestes dimensions culturals en futurs projectes de disseny relacionats amb els espais costaners i la sostenibilitat urbana. Tinc la sort de disfrutar d’aquest esport i no dubtaria en cap moment d’agafar la taula i posar-me el neoprè, sempre que el Mediterrani ho permeti.