El meu objecte triat es un bolígraf. 

És un objecte que hem tingut durant tota la vida que sempre ens ajuda a recordar les coses importants.

És graciós, perquè a nivell escolar es objecte que desbloquejes després d’uns any d’estudis. Recordo que fins a quart o cinquè de primària, el professorat no deixava utilitzar, ja que l’ús d’aquest fa que el que escriguis no es pot esborrar. És com si a certa edat no poguesis equivocar-te, que quan escrius algo has d’estar segur al cent per cent. La vinculació que tinc a ell, es que desde fa uns anys l’he utilitzar per escriure tot allo que em ronda pel cap, i que en algun moment o altre voldria realitzar. Idees de negocis per dur a terme, anotacions per les meves produccions musicals, apunts dels estudis, recordar events importants… i també pensament introsius que tinc. Em van recomanar que cada cert temps fer un petit text per alliberar pensaments i d’aquesta manera estar més tranquil. 

Però l’objecte com a tal, també té altres funcions secundàries, que no van estar pensades per ell. És un desestressant, en moments de tensió com exàmens o inclus al teu dia a dia, converses intenses o reunions de feina. Poder jugar amb ell, moure’l de manera brusca, colpejar algo amb ell, inclus mossegar-lo. El pobre a resistit a tot. És un objecte que ronda per la motxilla, taules, butxaques, i que quan no el tens sempre et fa falta. 

En definitiva és un objecte quotidià, que no li prestem molta atenció però que potser té un gran importància i no som conscients.

Després d’aquesta petita introducció al meu objecte, us deixo per aquí el document per si us interesa seguir amb la lectura.